Entenem per Filosofia Moderna el
pensament filosòfic existent al llarg dels segles XVII i XVIII centrat,
bàsicament, en l’enfrontament entre el Racionalisme i l’Empirisme, i la seva
culminació en el pensament il·lustrat.
1.El Racionalisme: René Descartes
Aquest moviment filosòfic
encetarà una nova polèmica en el terreny filosòfic amb l’Empirisme, polèmica
que centrarà el debat filosòfic durant prop de 150 anys. De fet, el
Racionalisme s¡inicia amb René Descartes, i té com a característica principal,
la creença de la possibilitat del coneixement a partir de la Raó, és a dir, de
l’existència de les Idees Innates.
L’Empirisme, en canvi, afirmarà
la impossibilitat de les idees innates i considerarà que l’única font vàlida de
coneixement és l’experiència sensible.
2. René Descartes: la legitimació
de la ciència moderna
René Descartes (1596-1650) és un
dels filòsofs més importants de la Història del Pensament i, de fet, se’l
considera com el primer autor de la Modernitat. Les seves teories filosòfiques
determinaran un canvi a l’hora de filosofar que marcarà tota la filosofia
moderna fins el pensament de Kant.
2.1. Introducció
El pensament de René Descartes
serà l’origen de dos moviments filosòfics diferenciats a partir del concepte d’Idea
Innata: el Racionalisme i l’Empirisme. Aquells que acceptin l’existència de les
idees innates seran considerats Racionalistes i els que no acceptin la seva
existència seran els Empiristes.
2.2. El Mètode
Descartes està preocupat per la
Nova Ciència i el que pretén amb la seva filosofia és fonamentar-la i, per
això, es plantejarà el mètode correcte per a fer-ho. Així proposa un mètode amb
aquests preceptes:
§ L’evidència:
considerar momentàniament com a fals allò que no sigui evident que és cert.
Definim com a evident tot allò que se’ns presenta a la ment de forma clara i
distinta.
§ L’anàlisi:
dividir les dificultats en parts més petites per facilitar l’arribada a la
veritat científica.
§ La
síntesi: iniciar l’estudi per les parts més senzilles per procedir
posteriorment a analitzar les més complexes.
§ L’enumeració:
fer les revisions que calgui per estar segur de no ometre res que sigui
important i decisiu.
Aquest mètode basat en l’evidència
d’allò que és cert es basa en la deducció dels principis a partir de la
intuïció de l’evidència de la veritat.
2.3. El procés metafísic
Descartes aplica aquest mètode a
l’estudi de la Metafísica, iniciant-se així, el que s’anomena Procés Metafísic.
Descartes considera que cal analitzar bé allò que es considera cert o fals. Per
això, considerarà com a fals allò que no sigui evident que és cert. D’aquesta
manera, del primer que dubtarà serà del coneixement que li proporcionen els
sentits, per dues raons:
§ “Els
sentits m’han enganyat diverses vegades i no és prudent refirar-se de qui ja
ens ha enganyat anteriorment”.
§ “És
certament complicat distingir el comni de la vigília, ja que moltes vegades
quan crec tenir una experiència, forma part d’un somni que és totalment irreal;
per tant, no em puc refiar del coneixement que em proporciona la sensibilitat.”
Sembla, en canvi, més difícil
dubtar de la Matemàtica i de la Lògica, ja que aquestes no depenen de si un
està despert o somniant, sinó que semblen completament evidents.
No obstant això, Descartes pensa
que podria ser que exsitís un ésser que l’enganyés, un Geni Maligne que fes que
ell considerés com a certa la Matemàtica quan és totalment falsa. És per això
que el filòsof creu que cal dubtar també de la Matemàtica i la Lògica.
Més endavant, en la seva reflexió
pensa que si existís un Geni Maligne enganyés, seria obvi que estaria enganyant
a algú. Ell dubta sobre si l’enganya, si dubta, llavors pensa i si pensa,
existeix. “Cogito ergo sum”, aquesta és la primera veritat indubtable a la que
arriba Descartes. És el pilar que li permetrà construir la resta del pensament
filosòfic. L’existència del Jo és indubtable ja que es tracta d’una veritat
evident. Això no signficia que un existeixi pel fet de pensar ni que quan un ja
no pensi, deixi d’existir. Un no existeix gràcies al Cogito, sinó que sap que
existeix gràcies al Cogito.
Tot aquest procés de dubte fins
arribar a la veritat evident és conegut com el Dubte Metòdic.
