Filòsofs presocràtics

1. PERÍODE PRESOCRÀTIC: neixament de la filosofia (finals s.VII a.C , s.VI, principis s.V a.C)

La filosofia neix a Milet (Àsia Menor) al aparèixer un nou tipus de pensament, el logos (raó/paraula) en lluita contra el mite.

L'origen de la filosofia es podria definir com el pas del mite al logos. 

Es presenta el primer problema filosòfic --> L'ARKHÉ ( estructura físic - material de l'univers)

Sofos = savis generalistes

Alguns dels filòsofs d'aquella època són:

1. THALES DE MILET: el primer filòsof conegut. Per a ell, l'ARKHÉ és l'aigua. Amb la seva obra es produeix el pas del mite al logos.

-->Anaximandre: deixeble de Thales de Milet. És el primer en mesurar el perímetre de la Terra a partir del moviment del Sol. Planteja la qüestió de l'Apeiron ( = indeterminat, indefinit, Arkhé ), la capacitat per arribar a ser matèria.

-->Anaxímenes: deixeble d'Anaximandre. Considera que l'ARKHÉ és de caire físic, concretament, l'aire. Diu que es tracta d'una condició imprescindible per a la vida, està a tot arreu i no pesa. Va ser el primer en dir que la terra estava constituïda per: aire, foc, aigua i terra.

2. PITAGÒRICS: de la Magna Grècia (Sud Itàlia). Plantegen la qüestió de les matemàtiques. Plantegen el cosmos com un gran teorema matemàtic. L'ARKHÉ són els nombres. L'univers és una gran equació.

A l'escola pitagòrica hi havia dos nivells:

-Acustmàtics; els novicis que entraven a la secta, havien de guardar silenci durant un llarg període de temps. (=escoltar)

-Matemàtics: coneixen els secrets del grup.

Van descobrir el nombre pi, l'arrel quadrada, l'escala musical i el Teorema de Pitàgores, entre d'altres.

3.HERÀCLIT: renuncia al poder polític per dedicar-se a la filosofia. No mostrava interès per fer-se comprendre. Considerava que el logos governava el món i que el canvi no era absurd. També manifestava que totes les coses estaven en estat de canvi, de transformació i moviment. Deia:
"Ningú pot banyar-se dues vegades al mateix riu".

Teoria sobre Heràclit, 4 temes:
-Guerra com a pare de totes les coses
-Unitat de totes les coses de l'ésser
-El fluir perpetu
-Visió irònica dels contrastos (joc irònic del llenguatge)


4.PARMÈNIDES: nega la possibilitat del canvi perquè no podem conèixer el no-ésser (el canvi era atès com el pas de l'ésser al no ésser). Deia que l'ésser humà es podia conèixer a través del pensament i que el moviment era pura aparença dels sentits.

El Poema de Parmènides està dividit en tres parts:
-Proemi oracular: introducció a l'estil dels oracles religiosos.
-Via de la Veritat: Que és i no és no ser.
-Via de l'Opinió: que no és i és no ser.

L'ésser de Parmenides té 5 característiques:
- És in-engendrat
-És indestructible
-És immòbil
-Il·luminat
-És Ú, una unitat

Apories: raonaments que obligaven a respostes contradictòries


5.ATOMISTES (Demòcrit): grups filòsofs amb tendències materialistes. El seu mestre és Leucip. Plantegen que l'ésser són els àtoms i el no-ésser és el buit. L'ésser i el no-ésser no són contradictoris, sinó complementaris.