Sofistes

§  Protàgores à qüestions pràctiques

Sofistica: moviment cultural determinant del s.V a.C. Es pot considerar com el triomf de la democràcia perquè posa el debat com a centre de la vida de la ciutat.

Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant als joves rics a discutir a l’àgora. Cobraven per fer-ho.

§  L’ideal grec à  bastir una ciutat dominada per la saviesa (sofiestes = expressió d’aquest ideal)

§  Interès per l’home, és a dir, pel ciutadà i per problemes de retòrica i de dret. S’interessen sobretot pel prolema de la convivència.

§  Defensen una teoria relativista sobre el món, consubstancial amb la democràcia. Per ells tot són opinions.

§  Gran importància del llenguatge. La paraula és un instrument de poder. És molt important dominar l’habilitat retòrica a l’hora de persuadir: Judici de Protàgores contra Evatle.

Constitueix una expressió de democràcia i tolerància, en la mesura que la democràcia significa pluralisme de les opinions i llibertat d’expressió. Les seves tesis essencials són:

§  Nihilisme ontològic: no existeix un ésser substancial i permanent al canvi (gòrgies)

§  Fenomenisme: l’aparença és l’única forma de ser real.

§  Subjectivisme: l’home és l’únic criteri de veritat dels judicis.

§  Sensisme: l’experiència és l’única font de coneixement.

§  Convencionalisme: la societat no és un fet natural sinó el resultat d’un pacte.

§  Positivisme: les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no pels déus.

§  Relativisme: les normes socials estan en funció de cada societat, de cada època i dels interessos de cada moment. Per tant, canvien quan les circumstàncies ho requereixen.

§  Escepticisme: no existeix la veritat universal, tot pot ser a la vegada veritable i fals.

Dos tipus de lleis:

§ Lleis físico-naturals: de valor universal, no poden canviar i es compleixen de forma inevitable.

§ Lleis político-socials o “nomos”: regulen la convivència a la ciutat i són convencionals, poden canviar, cada ciutat té lleis diferents.

Reflexió: cal obligar algú a morir per defensar les lleis del seu país?

Gòrgies:

1.       Res no és

2.       Si fos, seria incognoscible

3.       Si fos cognoscible, seria incomunicable

§  Practiquen el relativisme i escepticisme

§  Defensen la idea que no hi ha veritats absolutes, només hi ha opinió

§  Distingeixen entre saber i creure: només hi ha creences, no sabers.

§  El llenguatge i la retòrica són fonamentals en la vida social, per convèncier als altres, tenir èxit, assolir i conservar el poder…

§  Gòrgies i Protàgores, els sofistes més importants.

§  Sòcrates i Plató estan en contra dels sofistes als qui consideren responsables de la decadència moral i política de la Polis.

§  Paraula à per arribar al poder

§  Ideal à èxit.

§  Pedagògicament à cobren i s’adrecen als rics

§  Objectiusà escepticisme i relativisme