Sòcrates

§  "Només sé que no sé res."

§  "Si no reconeixem la nostra ignorància, mai serem capaços d’aprendre res."

§  Filòsof à aquell que interroga al seu interlocutor per ajudar-lo a adonar-se que no sap res.

§  No tenim res a ensenyar als altres, només podem mostrar el camí per arribar a la veritat.

§  Mètode à diàleg, utilitza la pregunta.

Ironia: simulació. Definicions senzilles. Feia preguntes i el seu interlocutor es contradeia contínuament.

Maièutica: mostra ingenuïtat i va guiant amb preguntes als ciutadans cap a la veritat.

§  Areté = virtut

§  Ciutat havia de ser = bé col·lectiu = justícia

§  Preocupació pel paper que tenim dins la societat.

§  "L’home és la seva ànima, que no és altra cosa que la raó, seu de la nostra activitat pensant i ètica."

§  Finalitat de la raó à ordre moral à vol ensenyar el coneixement : l’amor i el bé

§  Si coneixem el bé, és impossible que actuem malament.

§  Veritables valors à aquells vinculats a l’ànima.

§  Felicitat à Eudaimonia

§  Només qui actua bé assoleix la moralitat i la felicitat.

§  Condemnat a mort a causa d’impietat à amor contra els déus / manipulació de la ment dels joves.

Mètode socràtic: tècnica dialogada que consisteix en facilitar a l’individu que vol conèixer la veritat que ho pugui fer per si mateix, amb l’ajuda del llenguatge i d’un mestre que el vagi guiant. Consta de dues parts: la ironia i la maièutica.

§  Ironia: moment destructiu, negatiu i crític. Pretén posar en contradicció a l’interlocutor, demostrar-li que defensa coses absurdes per obligar-lo a que negui el que abans havia afirmat.

§  Maièutica: moment constructiu en què es porta a l’altre cap al descobriment de les idees que innatament poseeix. Les idees només cal que les recordi. Tot home és bo i just per naturalesa. La veritat la portem tots a dins de l’ànima, però cal un esforç per treure-la a la llum, per descobrir-la i fer el pas de les opinions vulgars a la ciència.

Intel·lectualisme moral: conseqüència de la maièutica. Tot home bo és savi. Qui coneix el bé no pot deixar de fer-lo perquè la força del bé és insuperable. Qui actua malament, ho fa perquè és un ignorant.

Docta ignorància: només sé que no sé res. Reconèixer la pròpia ignorància, rebutjant els falsos coneixements, és el primer pas per arribar a la saviesa.

Dialèctica socràtica: art del diàleg. En el diàleg tothom ensenya i tothom aprèn. L’educació és col·lectiva: la ciutat ens educa. No aprenem del mestre sinó a través d’ell: l’autèntic magisteri el dóna la vida.

Universalisme ètic: sòcrates rebutja la teoria sofística segons la qual tot són opinions. Per Sòcrates és millor ser just que injust, és millor ser bo que dolent, és millor patir una injustícia que cometre-la. La funció del filòsof és definir els universals ètics i ajudar a cada home a trobar-los.

§  Cal reformar el jovent per fer-ne bons ciutadans.

§  Per aconseguir-ho cal una tècnica o mètode (= El diàleg orientat a la recerca del bé) i un mestre que els orienti.

§  El punt de partença de la filosofia és la introspecció (=mirada interior, descobrir el bé analitzant-se interiorment)

§  En la raó trobem conceptes clars, definidors de les essències de tot, compresibles per tothom que busqui la veritat.

§  Els conceptes de la virtut són innats, tots els portem a dins i per això tendim necessàriament a complir-los quan els coneixem. Qui coneix el bé no pot deixar de fer-lo.

§  Paraula à per arribar a la veritat

§  Ideal à felicitat

§  Pedagògicament à ensenyament de franc

§  Objectiu à fonamentar la filosofia a través de definir els conceptes ètics: bé, veritat…